Allà on la paraula s'atura, comença l'artteràpia.
La disciplina
L’art teràpia és una disciplina terapèutica que treballa des de la creació per afavorir la integració emocional de la persona. S’aplica a totes les etapes de la vida i en entorns molt diversos, com a eina d’acompanyament i suport al desenvolupament del potencial de cada persona.
Crear per integrar el que sentim
Hi ha coses que costa molt posar en paraules. Una pèrdua, una malaltia, una infància a la intempèrie. Es queden a dins, sense forma, i pesen. L’art teràpia ofereix un lloc on aquestes vivències poden prendre cos a través de la manera d’expressar-se de cada persona. Quan el que sentim troba una forma, deixa de ser un pes informe i es pot mirar, tocar, entendre. I a partir d’aquí la persona torna a tenir marge per actuar sobre el que l’envolta.
Entre el món de dins i el de fora
El pediatre i psicoanalista Donald W. Winnicott va descriure una zona intermèdia de l’experiència, a mig camí entre el món interior i la realitat externa. L’anomenà espai potencial. És on neixen el joc, la creativitat i la cultura, i on aprenem a sentir-nos reals. L’art teràpia treballa en aquest espai. Si vols aprofundir-hi, pots llegir Jugar per ser: Winnicott i l’espai transicional.
Per a Winnicott, jugar és la manera com ens relacionem amb el món durant tota la vida, i no una cosa només d’infants. Quan juguem, emocions, desitjos, pors i rebutjos troben un lloc a fora. I el que ve de fora ens torna amb un sentit nou.
Els materials i la relació
Hi ha dues coses que treballen alhora. D’una banda, els llenguatges artístics: la pintura, l’argila, el collage, el cos i el joc. Fan de pont cap a allò que no surt en paraules.
De l’altra, el vincle amb l’art terapeuta. Winnicott parlava d’un ambient facilitador, una presència estable i atenta que acull sense jutjar. És en aquesta relació on el procés emocional pot anar fent camí.
Com és una sessió
Arribar i triar. La persona escull materials i, si vol, un tema. Hi arriba tal com està aquell dia.
Jugar i crear. A través del joc i de la creació, el món interior es fa visible i es pot tocar.
Tornar a mirar. El que s’ha creat torna a la persona i li permet reconèixer-s’hi, acompanyada per l’art terapeuta.
A qualsevol edat
A la infància i l’adolescència, quan la personalitat es va construint, i també en la vida adulta, l’art teràpia acompanya la persona en els moments difícils. Winnicott deia que viure de manera creativa és el que fa sentir que la vida val la pena. Qui recupera aquesta sensació la porta també a casa, a l’escola, a la feina.
Per a tothom, amb la història que porti
No cal saber dibuixar ni tenir cap relació prèvia amb l’art. L’art teràpia parteix de la manera de ser de cada persona, de les seves capacitats creatives i del seu ritme per integrar el que sent. El centre és la persona i el seu dret a viure amb dignitat i creativitat.
El marc que ho sosté
Per participar-hi n’hi ha prou amb tenir ganes d’estar-hi. El que fa que el procés funcioni és el marc.
La base és el respecte a un mateix, als altres i als materials. Són les normes que fan possible la feina. Les sessions tenen un horari i un espai estables, i la intimitat de cada persona queda protegida.
Els materials són senzills: argila, plastilina, colors, pintura, cartró. L’art terapeuta els tria cada sessió pensant en qui té davant. I amb ells entra a la sessió la vida de cadascú: com els cuida, si els comparteix, què sent quan es gasten o es trenquen. Quan en falta algun, la frustració pot acabar obrint la porta a inventar amb el que hi ha.
Quan no et trobes
En moments de crisi, quan una persona no sap on reconèixer-se, crear li pot oferir un lloc per començar a fer-ho.